25 d’abril. Ací estem

25 d'abril 1707-2007

[@more@]



Comentaris tancats a 25 d’abril. Ací estem

Joan Pellicer, un luxe valencià

Dilluns passat trobaven mort a sa casa Joan Pellicer, metge, etnobotànic, persona humil i compromesa amb el País Valencià, amb la nostra cultura, i sobretot amb el territori i les persones que l'habitem. Un gran tipo, un luxe, al que podíem veure a la televisió (Punt 2) passejar per la muntanya i explicar-nos secrets semioblidats de les plantetes que hi trobava, amb aquella veu pausada i sonora de saforenc de Bellreguard. Ací el podeu veure en la presentació del Costumari botànic (Ed. Bullent) a La Pobla de Vallbona (El Camp de Túria).

Jo no el coneixia personalment, però totes les referències de persones que l'havien acompanyat en alguna de les excursions que solia guiar, o els comentaris dels qui el coneixien més, elogien la seua senzilla humanitat i el seu extens saber. Vull, per tant, afegir-me a les mostres d'estima i respecte que ara s'han fet públiques. 

Més homenatges, records i informacions, a Rosca amb all (i II), Vilaweb Alacant, a l'article publicat al Levante-EMV per treballadors del programa Medi Ambient, al fòrum de Racó Català, i a molts més enllaços que trobareu dins d'aquests. Salut a tots, i al Joan: gràcies!

[@more@]



1 comentari

2n Concurs d’Edublogs

Hui només vull fer-me ressò del concurs de blocs educatius que organitza la Universitat de València. Està adreçat a estudiants de secundària, bé com a iniciativa d'un col·lectiu estudiantil o bé com a eina formativa impulsada per algun docent. Després de l'experiència del curs passat, s'ha demostrat que el món blocaire pot resultar un instrument creatiu, participatiu i entretingut per guanyar l'interés cap a les matèries concretes. Bases del concurs d'Edublogs.

El concurs el promou la revista Futura, adreçada als centres d'ensenyament secundari del País Valencià. Ací trobareu la presentació que n'han fet a Vilaweb. 

 

[@more@]



Comentaris tancats a 2n Concurs d’Edublogs

Un respir al planeta

Supose que a vosaltres també vos haurà passat igual, però ho explicaré igualment. Al llarg de la setmana passada  he rebut diversos missatges sobre una iniciativa d'un grup ecologista francés. Consisteix a fer una aturada del nostre consum energètic per a aquest dijous 1 de febrer. Vinga, animeu-vos, que 5 minuts (de 19.55 a 20 h) sense connectar-se a l'ordinador no són tant de sacrifici (i deixar de mirar la tele menys, i la calforeta de les estufes aguantarà, no patiu)…

 

Si punxeu la imatge anireu a un web de la BBC que mostra animacions de l'evolució del planeta durant les darreres dècades (vora un segle calentet), i podreu participar d'un experiment també.

Tothom sentim parlar del canvi climàtic, però sovint sense aclarir-nos. El text del missatge era aquest que ara reproduïsc:

*Acció contra el canvi climàtic*

> *Desconnectem-ho tot!! L'1 de febrer de les 19:55 a les 20:00 h. L'1 de febrer
de 2007 *participeu* a la gran mobilització ciutadana contra el canviament climàtic.
> L'Alliance pour la Planète (un grup d'associacions ambientals) fan la simple crida a
*tots els ciutadans i ciutadanes*: 5 minuts de repòs per al planeta! Tots desconnectem 
llums i aparells elèctrics l'1 de febrer entre les 19:55 i les 20:00. No per estalviar 5 
minuts d'electricitat només en un dia, sinó per cridar l'atenció sobre el problema de 
l'energia i la urgència de *passar a l'acció*. 5 minus de repòs per al planeta: no ocupa 
massa temps, no costa gens, i mostrarà als candidats que el cambiament climàtic és
> un tema que deu ser *prioritàri al debat i l'acció política*.
> Per què l'1 de febrer? Aquest dia eixirà, a París, el *nou informe* del grup d'experts
climàtics de les Nacions Unides. No devem deixar passar l'ocasió de dur la contrària als 
responsables de la situació climàtica mundial. Si nosaltres hi participem tots, aquesta 
acció trindrà una vertadera *reacció mediàtica i polítitca*.
>
*Per tu, per mi, per tots i totes. Fes circular aquesta crida al teu entorn.*
Tot seguit més enllaços relacionats. I passeu el missatge! 
http://www.lalliance.fr/50-5-Minutes-De-Repit-Pour-La-Planete
http://www.canviclimatic.net/ 
http://www.frenaelcambioclimatico.org/blog/?cat=1 
http://www.movimientoclima.org/plantilla_home.htm
http://www.ceroco2.org/Cat/Default.aspx
http://www.climatium.org/
http://unfccc.int/portal_espanol/items/3093.php
http://www.ipcc.ch/languageportal/spanishportal.htm 
PD: Un debat polèmic al voltant d'aquesta iniciativa al bloc de Vicent Partal.
 

[@more@]

5s comentaris

Québec III (el retorn a casa)

Ara ja comence a estar més aposentat, després del tràfec d'avions i canvis d'horari, i de dormir gran part de la vesprada…

Ahir encara aprofitàrem per a pujar al Mont Royal,  des del que es veu una immensa visió de tota la ciutat de Montréal, perquè és l'única elevació de l'extensíssim espai que ocupa la ciutat. Allí dalt feia bona cosa de fred, però aquesta dada no és cap novetat i potser ja resulte una reiteració injustificada… A més de permetre la pràctica de múltiples activitats. Després de pujar amb l'autobús a la muntanya rodàrem una mica per allí i baixàrem a peu buscant algun camí que ens deixara prop del barri on hem passat la setmana. Semblava una bogeria cada vegada que ens endinsàvem entre els arbres coberts de neu sense saber massa cap on anar, però finalment descobrírem un senderi que ens dugué fins al començament de l'avinguda Mont Royal, d'allí baixàrem cap al carrer Rachel, i ens compràrem uns trossos de pollastre fet a la graella que venen a un local (també forn de pa) de portuguesos. Fou un final molt agradable a la gran experiència que ens ha valgut aquest viatge. 

 

Foto de Vicent Soler i Alba de València aquests dies de fred

Total, que ja som a la nostra València i hem descobert que encara quedava fred per a nosaltres. Quina gelor, en tornar a casa després d'una setmana buida! Com a Montréal totes les cases i locals estan ben condicionats amb calefacció… Au, salut! 

[@more@]

1 comentari

Québec II (la ciutat)

Hui hem visitat la ciutat de Québec, i de pas jo he ficat la fita nord de la meua estada al món (fins ara, és clar). Allí fa una mica més de fred que a Montréal, però no ha resultat exagerat, potser perquè no feia vent ni nevava. I sembla que divendres serà un dia més dur perquè la previsió de l'oratge indica una temperatura màxima de -17º i una mínima de -22º, per a flipar des de la meua perspectiva mediterrània.

 

La part vella de la ciutat és molt bonica, i realment sorprenent la seua arquitectura de castells (de conte) a un lloc en què els llacs es gelen i un riu amplíssim queda semicobert pels grans trossos de gel que hi suren. Ens ho estem passant de cine, entre altres coses perquè a moltes de les nostres vivències ací només els puc trobar referències a pel·lícules o a sèries de televisió (americanes del nord).

Més encara, el moment en què fins ara he patit més fred ha estat quan esperàvem per arreplegar el cotxe de lloguer amb què hem viatjat. L'empresa era la més barata que trobàrem a internet, però l'aparcament el tenien a un lloc d'ombria i hem hagut d'esperar que un operari descongelara (sí!) el pany de la porta del conductor… i després que rodara la roda esquerra de darrere (el cotxe anava però aquella roda es mantenia fixa, sembla que s'havia congelat el fre de mà, no puc explicar-vos-ho més perquè no ho havia vist mai). Una última cosa, els idiomes: ací la gent parla francés, i també saben anglés, alguns dels coneguts també saben espanyol… però la meua comunicació principal són paraules i frases curtes que espigole, i el meu somriure. Em queda molt per aprendre però no és un mal començament, trobe.

[@more@]

3s comentaris

Québec I (contrast de temperatures)

Per primera vegada no escric des de València… sinó des de Montréal (Québec). Arribàrem ahir, després de tot un dia d'avions i aeroports (València, Madrid, Londres-Heathrow, Montréal) tinguérem la primera experiència de gelor… però encara estàvem desubicats. Ací compta 6 hores menys que a València.

800px-Flag_of_Quebec.svg Hui hem anat a Piedmont, aproximadament a una hora de Montréal cap al nord, i ens hem aturat vora un riuet que discorre entre la neu, al Polar Bear's Club, un spa. La temperatura ambiental devia estar entre -12º i -16º, i a l'aire lliure hem pres el bany a 39º mentre veiem la neu al voltant i la muntanya, després un bany de vapor, unes brevíssimes passades per aigua a 9º, una sauna, i algunes repeticions… Què vos puc dir? FANTÀSTIC.

Sandrine (que ens ha dut amb cotxe) ja se n'ha anat, i ara Raquel, Alícia, Jerome i jo preparem el sopar i mentre prenem cervesa Blonde pilsner. Relax.

[@more@]

1 comentari

Continuar intentant-ho, o els afanys sense final

Bona nit, vagabunds del ciberespai. Després del ball que uns senyors de Madrid (almenys la seua samarreta) organitzaren anit a Mestalla…  evidentment ara no parlaré de futbol. Si de cas, i perquè  no sospiteu que abandonava al València FC, recordaré aquell crit massa familiar: "no passa res, la copa l'any que ve!"

Així que parlaré de llibres, que sempre és una satisfacció. I més encara amb un clàssic de la familiaritat i categoria dels Assaigs de Michel de Montaigne, que ara podem gaudir gràcies a la traducció excel·lent que Vicent Alonso ha posat al nostre abast. Jo ja vaig per la pàgina 168, i no he fet més que encetar aquest camí plaent. Disculpeu, però preferisc estendre'm massa a no compartir aquest fragment de l'Assaig XX: "Filosofar és aprendre a morir":

"Però s'equivoquen, atès que, de tots els plaers que coneixem, la mateixa persecució n'és plaent. L'empresa es ressent de la qualitat de l'objectiu que persegueix, ja que n'és una bona porció i de la mateixa naturalesa. La felicitat i la beatitud que llueix en la virtut reomplin totes les seues dependències i avingudes fins a la primera entrada i a la darrera barrera. Ara bé, entre els principals beneficis de la virtut hi ha el menyspreu de la mort, que proveeix la nostra vida d'una dolça tranquil·litat, ens en dóna el gust pur i amable, sense el qual qualsevol altra voluptat s'extingeix.

(…) >> El moment en què la vostra vida acabe, hi serà tota. La utilitat de viure no és en l'espai, sinó en l'ús: algú pot haver viscut llargament i, tanmateix, haver viscut poc; presteu-li tota l'atenció mentre en gaudiu. Depèn de la vostra voluntat, no del nombre d'anys, que hagueu viscut bastant."

Almansa 1707

A més cal destacar la luxosa presentació, amb tot d'il·lustracions, amb què Bromera ha editat Almansa 1707. En aquest llibre Joan Francesc Mira repassa les circumstàncies que envoltaren la gran desfeta esdevinguda a la plana d'Almansa aquell 25 d'abril. I més encara els mesos després, amb tracte de gran crueltat contra les gents valencianes, i amb l'humiliant desaparició del Regne de València a mans dels ocupants. Això mateix, que el poble valencià persisteix més profundament del que reconeix el mite quotidià. Continuem, i ja portem 300 anys guanyant-nos (recuperant, i jo poc més d'un 10%) el dret a l'esperança. Salut i bones lectures.

[@more@]

1 comentari

Ací està el derbi!

Aquesta nit s'enfrontaran a Mestalla el València i el Llevant. Aquest enfrontament és l'únic en que vull que perda el Llevant, ja que sóc de la part blanc-i-negra de la meua família… I espere ser jo qui done la murga a la part blau-grana, ni que siga amb algun gol fantasma.

Bé, ja veurem com quedem, potser després encara valga la pena afegir-ne algun comentari. De moment, només esperar a un partit que sempre té més debat. I vull afegir l'article que el comentarista granota Salvador Regües ha publicat hui en El Mercantil Valenciano. És ple de trellat i de sa compromís amb els seus. És aquest:

L'EQUIP DE PERE VISITA AL DE BATISTE 

Con bastante menos ruido que en anteriores ocasiones llega un nuevo derbi entre Valencia y Levante. Nos da la sensación de que se deshincha la pasión alrededor del mismo. Apenas se deja ver, salvo en grupos románticos en el plano deportivo y en radicales de uno y otro equipo, aunque la de estos no sea recomendable para el sentido común. Roza los límites de lo irracional y propicia la irrupción de actos violentos o insultos despreciables, como el de la pancarta exhibida en el Ciudad de Valencia en junio de 2005. Aquella en la que un grupo de fascistas descerebrados recordaban el asesinato en Montanejos del seguidor granota Guillem Agulló. No, esa pasión no es la que querríamos volver a disfrutar. La que verdaderamente añoramos, la que nos gustaría notar como renace, es la vivida desde los tiempos de nuestros abuelos, la que el gran periodista Ramón Ferrando «Llácer» citaba en un artículo sobre la historia del Gimnástico. En el que contaba que sus partidos ante el poderoso Valencia CF «apasionaban hasta lo inverosímil» sin cruzar los límites de un auténtico ambiente de fiesta.
En el recién nacido año no pasa lo mismo. Ahora se tiende a la identificación de los equipos de la ciudad con sus propietarios. Se presentan juntos en un programa de radio sonriendo y mostrando su poder. Dan a entender a las claras que es l'equip de Pere quien visita el campo de l'equip de Batiste. En una escena reveladora que puede llenar de confusión el alma deportiva de un aficionado sensible.
Después está el tedio. Reconocemos públicamente que cada vez nos aburre más el fútbol. Seguimos en el escenario escribiendo por ser seguidores incondicionales del Levante. Haga lo que haga y juegue como juegue. Pero no nos divertimos como antes. Pocas veces nos levantamos del asiento, ni en el campo ni en el sillón de casa. No nos motivan los partidos a hacerlo. Siempre recordamos lo que nos dijo alguien muy sabio hace años: «un buen encuentro de fútbol ha de levantarte con frecuencia del asiento».
Rememoren los dos últimos derbis vistos en nuestra ciudad hace dos temporadas. Dígannos que jugadas recuerdan, aparte del gol fantasma de Mista en Mestalla y el tiro de Jofre con espectacular parada de Palop en el Ciudad de Valencia. Ninguna más, con toda seguridad. Fueron dos auténticas castañas de partidos. Muy diferentes a los disputados en los años sesenta. En aquellos tiempos se practicaba un fútbol abierto y no se perdía tiempo fingiendo lesiones. Se alineaban futbolistas de la talla de Antonio Calpe, Vidal, Wanderlei, Serafín y Domínguez, en el Levante y de Roberto, Paquito, Sánchez Lage, Guillot y Waldo, en el Valencia. Y nos levantábamos sin parar de los asientos.
La imagen de los amos y el habitual tedio. Dos posibles causas de la frialdad ambiental ante el derbi de hoy en Mestalla. Donde, a pesar de todo, habrá una notable asistencia de público. El resultado, único aliciente del fútbol actual, interesa y por los tres puntos pugnarán dos conjuntos distantes en poderío. Por una parte, l'equip de Batiste, entrenado por Quique Sánchez Flores: aspirante a la Champions, la Liga y la Copa del Rey con la fortaleza defensiva recuperada y un delantero en vena de aciertos llamado Angulo al que sólo le falta meter goles con la parte del cuerpo que rima con su apellido. Como el de Fernán Gómez en la película El fenómeno.
Por otra, l'equip de Pere, entrenado por el cuestionado Juan Ramón López Caro: aspirante a la permanencia, con deseos de mejorar su capacidad goleadora y recuperar la soltura que mostró en los primeros desplazamientos de la temporada.
A los dos les pedimos deportividad en el partido y deseamos, ¡cómo no!, que la buena suerte sólo acompañe al Levante. Añadiendo de paso otro deseo: que antes, durante y después del encuentro no haya manifestación irracional alguna por parte de fanáticos impresentables.

[@more@]

1 comentari

Una mica d’acció a favor dels bons propòsits

Segurament vosaltres també heu intercanviat bona cosa de missatges de mòbil arran del Nadal i del Cap d'Any. Aquest post me'l provoca l'sms que em trameté l'amic Joan Carles, que després dels bons desitjos i d'alertar-me de la bogeria consumista, acabava: "tenim d nou tot 1 any per canviar la direcció del Món. 1 abraçada". Doncs això, collonut i miraré de no ofegar massa prompte les esperances.

Frederick Carl Frieseke (1874-1939) famojard (TFAA).

A més, hui he llegit a Vilaweb una notícia interessant sobre l'intercanvi d'objectes que ja no volem. M'ha fet recordar la triple R de l'ecologisme (sobre les deixalles): Reduir, Reutilitzar, Reciclar. La veritat és que per ací no hi ha costum de donar nous usos als productes que deixem de trobar útils (la segona mà, en resum), en un clàssic comportament de "nous rics". Sembla que a València s'ha constituït un grup virtual d'intercanvi a recer de Freecycle. Espere que augmente el seu funcionament, i que recordem que tenim alternatives al rebuig i al llançament d'allò que ens sobra.   

Finalment, i també en la línia de conscienciar de la nostra responsabilitat en els temes ambientals, dos enllaços més. Un web de l'Ajuntament de Girona, sobre el Nadal sostenible (segur que els consells aprofiten tot l'any). I un blog d'un grup d'estudiants de l'IES Vicenta Ferrer Escrivà coordinat per Toni Cassany: Biotop. Au, salut i militància.

[@more@]

2s comentaris