Compromís amb l’estima

Mireu, no és que jo en sàpia ni puga fer cap tractat sobre aquest tema, però sí tinc ganes de fer un recordatori a l'àmplia (i no s'atura) colla d'amics i amigues que els darrers temps han tingut xiquets (sobretot xiquetes, la veritat).

Robert Vonnoh (1858-1933) (TFA)

(en desconec el títol, i me l'invente: Xiqueta al bracet de sa mare) 

Les últimes benvingudes han sigut Mariola, Paula, Bèrnia i Elisa… Que igual que les anteriors m'han descobert una estima poc practicada abans. I també una curiositat i una tendresa… felices, malgrat les ocasionals ulleres que mostren els seus progenitors. Creieu-me que no me n'oblide de cap dels nous / de les noves, però encara esmentaré especialment les meues dues nebodes (una de les quals damunt és la meua fillola) perquè en ser una mica més grans (4 i 2 anys) també m'ensenyen moltes novetats en la seua evolució i em sorprenen tothora agradablement.

Doncs això, sols volia agrair la il·lusió que transmeten, l'alegria i la bellesa que ens comparteixen, i la tendresa (una de les paraules importants que recordava diumenge passat a Canet d'En Berenguer el Lluís Llach). Gràcies, sobretot, a les mares (i amigues). També m'ha impulsat a recordar-vos un comentari de Elur al seu bloc. Salut, i a dormir com els angelets.  

[@more@]



Quant a uardo

\’Pues\’ sí, \’pues\’ bé, \’pues\’ jo t\’ho explicaré…
Ton pare i mon pare cosins germans, i tu i jo cosins prims…
\’Pues\’ sí, \’pues\’ bé, \’pues\’ jo t\’ho explicaré…

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Compromís amb l’estima

  1. Patri diu:

    Quin post més bonic! El millor, el títol del quadre. No sabia que havíeu anat al concert de Lluís Llach… Per a mi va ser impossible ni a València ni a Canet ni res, a més crec q ja no em queden més oportunitats. Salut!

  2. elur diu:

    … tan especial que ens han encès :*)

    Un post molt maco. I gràcies.

Els comentaris estan tancats.