Québec III (el retorn a casa)

Ara ja comence a estar més aposentat, després del tràfec d'avions i canvis d'horari, i de dormir gran part de la vesprada…

Ahir encara aprofitàrem per a pujar al Mont Royal,  des del que es veu una immensa visió de tota la ciutat de Montréal, perquè és l'única elevació de l'extensíssim espai que ocupa la ciutat. Allí dalt feia bona cosa de fred, però aquesta dada no és cap novetat i potser ja resulte una reiteració injustificada… A més de permetre la pràctica de múltiples activitats. Després de pujar amb l'autobús a la muntanya rodàrem una mica per allí i baixàrem a peu buscant algun camí que ens deixara prop del barri on hem passat la setmana. Semblava una bogeria cada vegada que ens endinsàvem entre els arbres coberts de neu sense saber massa cap on anar, però finalment descobrírem un senderi que ens dugué fins al començament de l'avinguda Mont Royal, d'allí baixàrem cap al carrer Rachel, i ens compràrem uns trossos de pollastre fet a la graella que venen a un local (també forn de pa) de portuguesos. Fou un final molt agradable a la gran experiència que ens ha valgut aquest viatge. 

 

Foto de Vicent Soler i Alba de València aquests dies de fred

Total, que ja som a la nostra València i hem descobert que encara quedava fred per a nosaltres. Quina gelor, en tornar a casa després d'una setmana buida! Com a Montréal totes les cases i locals estan ben condicionats amb calefacció… Au, salut! 

[@more@]



Quant a uardo

\'Pues\' sí, \'pues\' bé, \'pues\' jo t\'ho explicaré... Ton pare i mon pare cosins germans, i tu i jo cosins prims... \'Pues\' sí, \'pues\' bé, \'pues\' jo t\'ho explicaré...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Québec III (el retorn a casa)

  1. elur diu:

    Ben “retrobat”, malgrat no ens hagis deixat del tot en cap moment.

    Una abraçada!!

Els comentaris estan tancats.